CAP I POTA

DIA CINQUÈ:       

Estic despert , tot és molt fosc l’única escletxa de llum s’escola per sota la porta. Paro l’orella amb molta atenció i sento, tot i que una mica lluny, unes veus. No aconsegueixo entendre res, tant sols un xiuxiueig. En canvi de fora l’edifici si puc sentir amb claredat  l’udol d’un mussol o una òliba, tampoc he pogut diferenciar-les gairebé mai.

Sento passes, crec que per fi hi haurà algú que pensi en mi.

S’obre una miqueta més la porta i una figura comença a perfilar-se pel llindar.

-Doctor, doctor, vingui si us plau, sembla que el pacient ja s’ha despertat.

En un instant estic envoltat de gent vestida de blanc i amb mascaretes, tots mirant-me atentament  i sense dir rés de rés. Per fi un d’ells comença a parlà.

 – Senyor Conrad, sigueu benvingut. Us estareu preguntant què carai esteu fent  aquí? Dons ara tot just acabem de examinar-vos , començarem a resoldre tos els dubtes que tingueu, què no seran pocs!.

Vuit mans a sobre meu sobant-me, magrejant-me, remenant tots els aparells que hi havia al meu costat i parlant de manera incomprensible per a mi.

- Tot està sortint tal i com esperàvem, la coordinació de moviments començarà a ser efectiva de aquí a un parell de dies, els sentits de la vista i l’oïda ja hem pogut comprovar que estaven plenament operatius des de la segona setmana i les funcions fisiològiques responen adequadament, malgrat  petits entrebancs sorgits degut  a una mala oxigenació.

Bé, prenguin nota dels resultats i vagin emplenant l’informe. Res més per ara.

- Molt bé senyor Conrad, estic a la seva plena disposició. Em dic Fabià Recollit Ciurana, director metge d’aquest hospital i especialista en implants i micro-cirugia .

- Vostè em perdonarà Doctor, però no entenc res del que m’està passant , si m’ho pot explicar tot des del començament i de manera senzilla i entenedora per a mi li agrairia moltísim.

- Be, va arribar a aquest centre ara fa uns mesos, amb el cos quasi per complert destrossat degut  a un fatídic accident d’avió , però amb el cervell en perfectes condicions, encara que amb una amnèsia brutal deguda al traumatisme. Fins aquí ho va entenent?.

- Si.

- Dons segueixo, per sort per a vostè, la persona que l’acompanyava a l’avió tenia el cos en perfecte estat però el cervell clínicament mort . Com ja deu pensar vàrem canviar l’envàs, si en permet aquesta frivolitat, i de moment podem estar molt satisfets dels resultats obtinguts. Ara, mica en mica, s’anirà omplint la pica, com deia la meva àvia i en poc temps esperem una total recuperació . Per si tingués dubtes sobre la legalitat d’aquesta intervenció, vàrem demanar autorització a la seva esposa i ens va dir que tot el que calgués per salvar al seu estimat Conrad. I ara el deixo una estoneta sol perquè pugui anar paint tota aquesta informació.

- Gràcies per ser tant franc, Doctor.

Valguem Deu, això és increïble, pura ciència ficció. M’estic marejant només de pensar-ho, viure dins del cos d’un altre individu i a sobre, sense saber qui era. Potser més endavant em desvetllaran el misteri però, i si mentrestant em torno boig del tot, podran també arreglar-me  el cervell? Ara per ara tan sols queda resignar-me i més endavant quan pugui sortir d’aquí, ja en parlarem.