DIA SETÉ :
Estic ficat dins d’una peixera plena de cables connectats al meu cos i milers de llums que no s’aturen ni un moment. A fora, aconsegueixo veure un braç mecànic de color groc, em sembla que és el culpable de que estigui de cap per avall. De cop i volta la peixera gira noranta graus i torno a estar en posició horitzontal, els llums han deixat de bellugar-se i s’ha fet un silenci sepulcral, tot d’una se sent un soroll molt desagradable i torna a començar de nou. De cua d’ull veig una cabina encastada a la paret amb molt poca il·luminació, però la suficient per reconèixer el rostre del meu torturador el Dr. Recollit. El més agradable, és aquest pessigolleig constant a les puntes dels dits .
De sobte tot s’atura i la sala s’il·lumina totalment . D’uns altaveus ensorrats a la part de dalt de la cabina sona una veu que de moment no sé reconèixer. - Tranquil, tranquil, tot seguit el traurem d’aquí , hem d’esperar uns minuts perquè es despressoritzi la sala.- Ves per on, que ja sé de qui és aquesta veueta tan amariconada , del malparit del Recollit.
- Tranquil n’estaràs tu, cabró. Per què no t’hi fiques tu , dins d’aquesta peixera?
- Valguem Deu, però quin vocabulari més groller que fa servir aquest senyor.
- No pateixi pas, senyoreta Dolors, es ben bé normal una reacció com aquesta, després d’estar sotmès a tanta pressió durant tants dies.
- Bé, si vostè ho diu Doctor, serà veritat, però es la primera vegada, en la meva dilatada carrera com infermera que em trobo amb un cas així de desagradable.
- Ei!!, qui es la bruixa que tens al costat? Mala bèstia, que necessitaves ajuda per acabar-me els quartos? O potser m’esteu preparant per dur-me a l’altre barri i poder amagar el fracàs estrepitós que heu tingut amb mi?.
- Miri Doctor, jo no aguanto més aquestes animalades. Deu del cel, que hagi de sentir com em diuen bruixa i després hauré de ser jo qui li netegi el cul quan se l’embruti.
- Si us plau, senyoreta Dolors, no s’ho prengui així, ja veurà que poc a poc aquesta agressivitat anirà minvant i es tornarà tant dòcil com un be.
- Creu-t’ho, desgraciat, ja en parlarem quan em pugui moure i et faci una cara nova i la monja aquesta que ni se m’acosti, o també rebrà.
- Vinga, anem per feina, ara ja podem entrar i subministrar-li un tranquil·litzant, que ho esta demanant a crits.
Ja torno a ser a l’habitació de sempre, no se quan m’hi han portat però em noto molt més relaxat que abans, no sé què m’ha passat dins d’aquella sala, però tenia unes ganes boges de trencar coses i de fer mal com no n’havia tingut mai, deu ser aquella maleïda màquina.
Ves que curiós, ja puc moure els braços i les cames i girar el cap d’un costat a l’altre. Ondia, si aquí a la dreta tinc un altre llit i hi ha algú ajagut, sembla que sigui la Berta, he de mirar de no fer soroll no sigui que es desperti i tinguem problemes. Ara que la puc mirar amb deteniment , juraria que el seu germà també hi ha ficat les grapes al seu cos, perquè tal i com està ajaguda se l’hi aprecien uns pits massa perfectes desafiant la llei de la gravetat, uns llavis carnosos incitant a mossegar-los amb suavitat, uns pòmuls i un nas sense cap imperfecció..., vaja, un rostre tret de l’enciclopèdia dels canons de bellesa. L’únic que no em quadra és aquest coll poc femení amb aquesta nou tan marcada, però en fi, ja se sap que la perfecció, ara per ara és impossible d’assolir. Ep, compte que tenim moviment, a veure si es desperta i trenca aquesta pau tan agradable. Res, un petit moviment de costat i... Collons, quin culet mes harmoniós, massa perfecte.
Ara si que s’ha trencat la tranquil·litat, acaba d’aparèixer la bruixa per la porta i xiulant el Only You. Com es possible que reconegui la cançoneta de la tia aquesta i no m’en recordi del meu nom?.
- Bona tarda senyor Conrad, ja esta una mica més tranquil?
- Bona tarda senyora....
- Dolors, em dic Dolors.
- Dons si, una mica més tranquil i amb l’esperança de que aquesta tranquil·litat de que gaudeixo, duri força estona, Dolors.
- Tant sols he vingut a saber si li calia alguna cosa, abans de que el visiti el massatgista.
- Caram, massatgista i tot. Seria molt demanar que em portés un te sense sucre i amb unes gotetes de llet , si us plau?
- Em permet el senyor que li suggereixi unes pastes fetes per les monges del convent de Santa Caterina?
- Cony. Ja veig que es vostè de la broma, eh?
- Miri senyor meu, si continua vostè amb aquesta actitud tan grollera i desconsiderada cap a mi, em veuré obligada a informar al Doctor.
- Apa ves-hi i de passada que t’arregli una mica, que fots una pinta de bruixa escaldada que fas por.
- Serà possible! Malparlat, apa i que et moqui la iaia.
- Menys mal que ja ha fotut al camp i aprofitant que ens em quedat sols, tu i jo estimada Berta, podem celebrar que ja em puc moure bastant bé i tenir un “tête a tête” carnal per anar obrint boca.
- No pot ser, amor meu, encara no et trobes recuperat del tot i no em perdonaria mai que poguessis tenir una recaiguda.
Ara mateix vaig a buscar al meu germà, vull que vegi la teva recuperació. Mua!.
Si serà mala pècora, em posa calent, em llença un petó a distància i s’en va corrents a buscar al Doctor Muerte.
- Senyor Conrad, és fantàstica la seva recuperació.
- Diga’m Brauli, cunyat. Apa, ja hi som tots.
- Ben bé no ho som de cunyats, però ara no es el moment de formalitats, el més important en aquest moment ets tu i que en pocs dies, ja puguis realitzar qualsevol tasca física sense entrebancs.
- Potser hauria d’estar mes content, per tal i com s’estan desenvolupant els aconteixements. Però no sé perquè, hi ha alguna cosa que fa pudor de florit.
- A que et refereixes? Que potser dubtes de la nostra feina?.
- No, no es ben be això estimada, però.... no se perquè patiu, si vosaltres mateixos esteu dient que tot es desenvolupa tal i com era d’esperar.
- Això mateix, el fet es que, encara manca una mica de temps perquè vagis recuperant la memòria i una plena motricitat, fins i tot sexual, que ja m’ha dit la Berta que anaves buscant brega.
- Home, tu diràs, desprès d’estar tancat durant tant de temps... perquè, quant fa que soc aquí?
- Prou per estar millor i no suficient per donar-te l’alta.
- Esplèndida evasiva nano. Podríeu sortir tots si us plau? Estic cansat i tinc ganes de dormir.
- Cap problema, ara la senyoreta Dolors et posarà un sedant i podràs fer nones com un bebè.
- Estic prou relaxat com per poder passar dels fàrmacs, així doncs aneu desfilant , que em puc transformar com la nena del exorcista i no sé pas si us agradarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario